Format de vídeo MPEG
El format de vídeo és la forma en que es guarden les dades en un arxiu de vídeo per ser interpretades per un ordinador o un dispositiu reproductor de vídeo. Normalment un vídeo és una seqüència d’imatges acompanyades de so, on tota aquesta informació es guardada en pistes separades que després es coordinen per la seva reproducció simultània. Per comprimir la informació de les imatges i el so s’utilitzen els codecs (acrònim de codificador/descodificador).
Entre els formats de vídeo de gran utilització hi trobem el Audio Video Interleaved (AVI), el QuickTime Movie (MOV) i el MPEG. El format corresponent al estàndard MPEG ha estat creat pel Moving Picture Experts Group, grup de treball d’experts del ISO/IEC encarregat de desenvolupar estàndards de codificació d’àudio i vídeo, que des de la seva primera reunió, al maig del 1988 a Ottawa (Canadà), ha crescut fins incloure prop de 350 membres de diverses indústries, universitats i institucions de recerca.
La metodologia de compressió MPEG es considera asimètrica ja que el codificador és més complex que el descodificador. El codificador necessita ser algorítmic o d'adaptació, mentre que el descodificador és simple i porta a terme accions fixes. Això es considera un avantatge en aplicacions com la radiodifusió, on el nombre de costosos codificadors complexos és petit, però el nombre de senzills descodificadors de baix cost és gran.
El grup MPEG ha normalitzat diversos formats de compressió, on destaquen el MPEG-1, MPEG-2 i el MPEG-4. El MPEG-1 fou creat bàsicament per permetre la reproducció de vídeo a partir de la velocitat de reproducció del compact disc, i es va utilitzar en televisió digital abans de la expansió del format MPEG-2. El estàndard MPEG-2 està considerat important per que va ésser escollit com el format de compressió per la difusió de senyal de televisió digital terrestre, televisió digital per Satélite, televisió digital per cable, vídeo DVD així com en els discs Blu-ray, encara que aquests normalment utilitzen el MPEG-4.
MPEG-1 suporta resolucions de fins 4095x4095 (12-bits) i bitrates de fins 100 Mbit/s, tot i que els vídeos normalment son amb resolucions de 352x240, 352x288 o 320x420 amb bitrates inferiors a 1.5 Mbit/s.
MPEG-2 i MPEG-4 tenen diferents resolucions així com diferents bitrates depenent del perfil utilitzat i el destí del vídeo, es a dir, el mitjà a utilitzar per la seva difusió.
Existeix divers programari, tant de codi obert com propietari per la edició de vídeos així com programari gratuït i fins i tot alguna utilitat en línia per la codificació i la conversió entre formats.